Tipus de bosses d'equipatge teixides

La producció a l'estranger utilitza principalment polietilè (PE), mentre que la producció nacional utilitza principalment polipropilè (PP), una resina termoplàstica obtinguda per polimerització d'etilè. Industrialment, també inclou copolímers d'etilè amb petites quantitats d'olefines -. El polietilè és inodor, no-tòxic i té una sensació de cera. Posseeix una excel·lent resistència a baixa -temperatura (la temperatura mínima de funcionament pot arribar a -70 a -100 graus), bona estabilitat química i resistència a la majoria d'àcids i àlcalis (excepte els àcids oxidants). És insoluble en dissolvents comuns a temperatura ambient, té una baixa absorció d'aigua i excel·lents propietats d'aïllament elèctric; tanmateix, el polietilè és molt sensible a l'estrès ambiental (efectes químics i mecànics) i té poca resistència a l'envelliment per calor.

 

Les propietats del polietilè varien segons la varietat, determinades principalment per la seva estructura molecular i densitat. Els diferents mètodes de producció donen productes amb diferents densitats (0,91-0,96 g/cm³). El polietilè es pot processar mitjançant mètodes generals d'emmotllament de termoplàstics (vegeu Processament de plàstics). Les seves aplicacions són molt àmplies, s'utilitzen principalment per a la fabricació de pel·lícules, envasos, canonades, monofilaments, fils i cables, necessitats diàries, etc., i també es pot utilitzar com a material aïllant d'alta freqüència per a televisors, radars, etc. Amb el desenvolupament de la indústria petroquímica, la producció de polietilè ha crescut ràpidament, suposant aproximadament una quarta part de la producció total de plàstics. L'any 1983, la capacitat total mundial de producció de polietilè era de 24,65 Mt, amb 3,16 Mt addicionals en construcció.

 

El polipropilè (PP) és una resina termoplàstica produïda per la polimerització del propilè. Existeix en tres configuracions: isotàctica, atàctica i sindiotàctica, sent la isotàctica el component principal dels productes industrials. El polipropilè també inclou copolímers de propilè i petites quantitats d'etilè. Normalment és un sòlid translúcid, incolor, inodor i no-tòxic. A causa de la seva estructura regular i alta cristal·linitat, té un alt punt de fusió de 167 graus, el que el fa resistent a la calor-i permet l'esterilització amb vapor dels productes-un avantatge important. Amb una densitat de 0,90 g/cm³, és el plàstic d'ús general-més lleuger. És resistent a la corrosió-, té una resistència a la tracció de 30 MPa i la seva resistència, rigidesa i transparència són millors que el polietilè. Els seus desavantatges inclouen una poca resistència a l'impacte a baixa-temperatura i una tendència a l'envelliment, però aquests es poden superar mitjançant la modificació i l'addició d'antioxidants.